Serà avui, Emma

 Emma, ninona.

  

D'avui no passa. Tenim a la teva marona i el teu naixement en bones mans, tot i que sembla que a tu et faci mandra, serà quan hagi de ser. Jo ho sé, però no deixo d'estar pendent de la meva nineta i filla gran preferida. Tinc dues filles preferides, la gran i la petita i ara tinc dos nets preferits el gran i la petita. 

 També tinc un gendre gran preferit, el teu pare. Tens un gran pare esperant-he, fent costat a la teva marona. Segur que li agafa la mà i li dóna seguretat i tendresa. Sou una gran família. 

L'Hèctor està amb els avis. Són els meus consogres grans preferits. 

Avui em venen al cap i al cor moltes coses. Els humans anem aprenent pas a pas, de tant en tant sembla que retrocedim, però és fer un pas enrere per agafar força per tirar endavant. 

Avui veurem la teva carona, els teus ditets, el primer somriure, com t'aferres a la vida i com t'abracen els pares. Jo ho veuré a través d'una foto o un vídeo, com tots els avis i àvies, tiets i tietes que tens perquè estem en temps de no poder venir a veure't i cridar ben fort: Ja la tenim aquí! 

Serà un crit d'alegria per les xarxes, com aquest post. Ara, amb tot el que estem vivint, el crit serà de benvinguda, d'amor i de vida! No deixarem de cridar, als 4 vents, que una valenta ha decidit perpetuar un crit de llibertat. 

T'estimo. T'estimem. 

Deixaràs petjada.