4 de desembre.
Avui és 3 de desembre. Fa 10 anys, un divendres, la mare em va dir: avui, aquesta tarda, vindrà el metge, dirà que tinc poc oxigen a la sang i em voldrà dur a l'hospital. No hi vull anar. Vull morir a casa. Confio en tu per a que evitis que vagi a l'hospital.
+ Au! Va, mare! Què m'estàs dient?
- Que em vull morir a casa!
I va venir el metge a la tarda i va dir que estaves poc oxigenada i que millor dur-t'he a l'hospital.
+ Però no hi vol anar a l'hospital. Vaig dir.
- Doncs li hem de portar oxigen a casa. Dilluns feu la petició al CAP perquè no oxigena bé.
Aquell divendres a la nit vam tenir una conversa.
+ Mare t'adones que m'estàs posant en un compromís davant la resta de germans?
- Només confio en tu per això.
+ Coi, mare!
- ... i em va fer una sèrie de reflexions sobre la meva manera d'entendre la vida i la seva. Vam parlar del que era humà i diví. Em va dir lo enfadada que encara estava amb el pare per haver marxat abans que ella. Que tenien un pacte de morir el mateix dia i que ell no l'havia respectat, perquè feia 8 anys que ell s'havia rendit. Que ella a 91 anys ja en tenia prou.
+ Coi, mare!
... tot i saber, interiorment, què anava a passar, alguna cosa dins meu es resistia i em deia que eren exageracions.
L'endemà 4 de desembre, demà farà 10 anys, la mare va deixar de respirar mentre dormia.
No sé si va deixar de respirar, si la manca d'oxigenació li va parar el cor, si sabia que volia morir i tot plegat ja li anava bé i era la seva voluntat.
La mare. La meva mare. La que amb 90 anys em deia que no em fes vergonya necessitar la mare, perquè ella, amb 90 anys, encara necessitava la seva.
La meva mare.
T'enyoro cada dia.
Tinc converses amb tu cada dia.
Encara et veig i et sento dient-me que eres anarquista. Que un esperit lliure mai serà doblegat. Que només l'amor ens fa lliures i com a lliures viurem l'amor. No sóc víctima, em deies. Sóc lluitadora!
Aquest és l'esperit i l'essència que m'has deixat en herència. (A banda de la pell atòpica, les al·lèrgies i que el meu cos no accepti medicació que no sigui natural) ;)
T'estimo, guapa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada