AVUI TINC PRESSA
Se m'han fet les 3 de mig dia. Bé això no és cert, és passat mig dia i son les 3 de la tarda. Encara he de dinar, de definir el dinar, he passat tot el matí escrivint.
Quan escric em passen les hores sense adonar-men.
Això em passa sovint. Escric i escric, és com una teràpia gratuïta.
Quan escric puc anar passant hores i hores sense adonar-me si tinc gana o set. Escric, buido, deixo anar i penso que aquest deixar anar és el que m'acosta al final. Tinc ganes d'aquest final on he fet les paus amb tot i tothom, d'una forma natural.
Em falta fer les paus amb tothom. Hi ha llaços que em tenen lligada aquí perquè han ferit durament el meu transitar. Bé, ho aconseguiré de totes totes.
En el meu camí vers les dones ancestres vaig entenent coses. Les vaig paint.
He fet un parell o tres de glops d'un salmorejo que tinc per la nevera, que apaivagui la gana que tinc. És bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada