21 mesos

 16 de gener del 2019 

 

He estat neguitosa tot lo dia. La meva filla va de part. Si us plau que tot vagi bé! No deixo de pensar-hi en tot lo dia, minut a  minut. Desitges amb totes les teves forces allò dels 5 minuts curtets! 

 

I no pregunto, ja sé que en quant neixi m'ho diran. Imagino que tota la família i amics els deuen anar preguntant. I el part s'allargassa i decideixo sortir de casa. 

 

És dia 16 i vull anar a reivindicar la injustícia d'una presó preventiva de persones, presos polítics, que haurien de ser lliures, així que me'n vaig a El Pati. L'ANC de Tàrrega - Tàrrega per la Independència, fa l'acte del 16 de cada mes. 

 

Estic nerviosa. Porto el mòbil a la mà per si hi ha notícies que no hem passin desapercebudes per no sentir els clics clics d'un missatge o el so de la trucada. 

De mentres vaig cridant "Llibertat preses polítiques" - "Independència" - "No és justícia és venjança"! I llegim el Manifest i cantem Els Segadors i a mig himne la trucada, la foto, les emocions desbordades, les llàgrimes als ulls, el cor a mil, m'agafa una calorada en ple mes de gener. 

 

Sóc àvia! Sóc la iaiona!  

Ha nascut! Ha nascut l'Hèctor! I miro la foto i estan guapíssims i ploro. 

 

Cada dia 16 tinc dues feines a fer. La primera recordar a la meva filla que no m'oblido que cada dia 16, ella va ser mare i jo iaiona. La segona que cada dia 16 recordem que uns homes bons són a la presó injustament. 

 

Imagino que davant tanta injustícia i ha motiu d'esperança i per a mi va ser dir-me que ja lluito per a dues generacions, les filles i el net. 

 

M'agrada posar fotos als meus tuits i als posts. Per discreció i per respectar els desitjos de la meva filla, no hi haurà cap foto aquí. Els avis i àvies, els iaions i les iaiones, padrins i padrines sabreu com em costa de no fer-ho. 

 

Avui el meu net fa 21 mesos i la meva filla torna a estar a punt de parir. Esperem una nena que ja està disposada a compartir la seva vida. 

 

Avui 16 d'octubre del 2020 torno a El Pati. Fa 3 anys de la vergonya d'empresonar a persones demòcrates. 

 

Torno a estar neguitosa. Torno a desitjar els 5 minuts curts. Ja no lluitaré per un net, ara lluitaré per dos! 

 

I tinc sort, molta sort! Iaiona, juguem? I jo faig el ximple. M'invento històries. Faig veure que vaig a cavall dient "cotocloc - cotocloc! com els Monty Python i l'Hèctor diu: MÉS! O diu: "un altre cop". I jo em desfaig per dins i em surt una força irreductible per donar-li una vida millor, un espai on pugui ser, on se senti lliure i segur, on pugui manifestar el que cregui oportú. 

 

No defalliré! Us ho prometo, Hèctor i Emma, que faré tot el que sigui al meu abast per donar-vos tot els que ens han negat de fa més de 300 anys. 

 

Avui no li he enviat cap wassap a la filla, avui toca dir-li: és dia 16 i l'Hèctor fa 21 mesos que ens dóna alegries i avui t'ho dic per aquí. Com homenatge a la gran mare que ets. 

Avui toca homenatge a la mare. Un dia parlaré del gendre, marit de la meva filla i pare d'aquestes criatures. La persona que en el moment de coneixem em va dir: Hola sogra! En aquell moment em va guanyar per sempre més. T'estimo!

Va... poso una foto meva... no me'n puc estar de posar fotos...