Bruixes

 Coi de Bruixes

 

A més de “tietes” som “bruixes”.  O som “tietes” per què som “bruixes”?

No sé quan vam passar de “bruixes” a “tietes”. Segurament se’m va escapar aquest impàs. Com i quan creieu que es va produir el canvi? Ho pregunto perquè  m‘agradaria tenir el que ara en diuen “feedback”.

A les dones, per tradició, ens han encasquetat l’element emocional i sentimental enfront a l’element racional i científic. El racionalisme i la ciència era cosa d’homes i nosaltres ens veiem abocades en coses tan llunyanes per a ells com el sentiment o l’emoció. Per tradició, també, seguíem les ensenyances de les herbes i els seus guariments que es transmetien de mares a filles. “Bruixa”! I àpali! A la foguera!

Quan la dona exerceix l’element racional no pot oblidar, mai, el que l’ha dut fins aquí. L’emoció, el sentiment i l’amor. Els homes tenen sentiments i emocions? Oh, i tant! Però ancestralment els han ensenyat a amagar-ho. Els nens no ploren! Som fruit de la mateixa matèria. És més, som fruit de la mateixa essència.

A cada home que em diu: Endavant! Celebro una conquesta. No els hi dic així. És evident que encara ens queda camí a tots dos. A cada home que fa un pas endavant per a ser iguals, l’hi dono les gràcies. No ens en sortirem sense ells, això està clar. Cada petit pas endavant és cosa de totes i tots. Cada petit o gran pas endavant és una conquesta per a tots, nosaltres i ells.

No puc entendre la meva vida sense els homes i les dones de la meva vida. Alguns m’han fet mal, d’altres m’han valorat, d’altres m’han escoltat, d’altres m’han estimat, fins i tot m’han respectat!

La vida és això. Donar i rebre com a persones humanes. Amb els nostres aprenentatges, limitacions, traumes, vivències i ganes de viure lliures. Hi ha un proverbi hindú que resumeix de forma clara el valor de l’empatia: “Abans de jutjar algú, camina tres llunes amb les seves sabates”. Les sabates s’adapten als galindons, artrosi o artritis, i als ulls de poll de cada un i ningú els té al mateix lloc.

Com a dones ens reivindiquem en plenitud. Senzillament SOM.

Serem “Bruixes” en una època i serem “Tietes” en un altre... I què? Som dones lluitant per a que totes les persones siguem més humanes, independents i lliures. 

 

Potser només som llum en la foscor.