Em desperto. Escolto els ocells cantar.

De sobte, m'han vingut les imatges del que he somniat aquesta nit. No ha estat una nit normal. Voltes i voltes pel llit amb somnis que semblen realitats. Realitats que semblen somnis. A voltes no els sé distingir fins que no obro els ulls (o així m'ho sembla) i descobreixo la tauleta de nit, la llum que entra pel finestral (dir-ne finestral és... com t'ho diria... una exageració).

Has deixat una petjada que quan la mar vulgui esborrar-la només podrà fer-la infinita.

Tu.