En Garde!

En Garde! 

 

Estàvem al parc Joan Mirò i ma filla va buscar un parell de branques i les hi va donar als seus fills, mentre demanàvem un parell de cafès al xiringo que hi ha allà, per a que dibuixessin a la sorra. 

Aquests nins no paren. La nina, d'un any, es va quedar allà remenant la sorra amb la branca i un tupper i ja era feliç. 

 

El nino, no té ni tres anys, no. Ell volta, vol pujar als gronxadors, baixar pel tobogan, pujar als animalons de molla, llençar-se amb la tirolina... i si pogués ho faria tot alhora en pla multi-dimensional. 

Et pots quedar amb la nina molt bé, juga, et mira, comparteix amb altres criatures, tranquil-la i calmada fins que sent la veu de sa mare. Aleshores si no la veu pel costat li agafa una frisança desesperada i la vol. Tota! Al moment!

El nino es gronxa? La nina vol gronxar-se. 

La nina s'ho passa bé amb un tros de tupper?  El nino vol un tros de tupper. 

La mare va amb la nina a gronxar-la al tobogan de nadons.

Iaiona, no trobo el meu pal per dibuixar a la sorra. Vinga, busquem un branquilló que et vagi bé. Aquest? No, aquest no, més llarg. Bé, i en trobem un de perfecte per a les seves intencions. Et punxo, em diu! No, home, és per jugar i dibuixar al terra. No, et punxo! M'ataca, venint corrents cap a mi. 

En garde! Li dic posant-me en posició d'esgrima amb el dit índex fent de sabre. I ell riu! Ja el tinc, penso, canviem l'energia! Si? Il·lusa! Ell ataca. Em defenso retrocedint i avançant de nou. Ell es fa enrere, però torna a avançar. Tenim retronar de sabres, clinx, clinx, faig, d'una i un altre banda. La seva branca amb el meu dit. Faig una maniobra i li toco la panxa. Ha! Tocat! Riem. Ell ho torna a intentar, ve directe amb el sabre a punt! En Garde! Li dic de nou. Torna una lluita aferrissada, clinx, clinx, clinx, xoquen els nostres sabres i jo m'imagino com els de Big Bang Theory, tinc els peus en posició, punta taló, taló punta, els peus en angle de 90º, el braç esquerre alçat, el dret amb un dit fent de sabre... i m'agafa un atac de riure. No ho puc evitar. Ell en veure'm riure, riu. Estem rient, iaiona! Diu. I m'ataca! Ha trobat el meu punt feble. Ells, són el meu punt feble. Vé, directe! En garde! De nou. Em deixo tocar, em faig ferida de mort i faig com que caic. Esclata a riure. Té una mirada de vencedor en aquests ulls blaus que m'enamoren a cada moment. 

L'agafo, l'abraço i... mig parc està mirant-nos, la gent del xiringo riuen i somriuen i jo em vull fer fonedissa. 

Oh... si... sóc iaiona. 

Són vida i futur! 

Tres dies amb ells són anys de vida per a mi.