ANYS I PANYS

 ANYS I PANYS. 

A voltes, tenir una edat, no és cap excusa per a justificar que aquest bloc porti mesos sense cap aportació per part meva. De tota manera us diré que havia oblidat com entrar al bloc, amb quin correu em vaig identificar i la paraula de pas. 

He buscat, rebuscat i mirat i remirat, i sembla que puc tornar a ser per aquí. 

M'empipa que, uns anys enrere, el que tenia gravat a la memòria i sortia en segons, ara em costi hores o dies recuperar. 

M'estic fent gran i no per edat, només. Em costa recuperar-me de coses físiques nímies, absurdes, infantils. Em venen records de quan jo era nena veient, mirant i observant els meus nets. No facis "d'abuelita cebolleta" em diuen les filles quan explico i recordo coses de la meva infància o adolescència. I, a mi, em ve de gust recordar i tornar a sentir aquestes coses, reviure-les. 

El cap de setmana passat vaig viure diverses experiències que em van portar a ser nena, de nou. 3 dies amb els nets i vam anar al Caixa Fòrum, al teamLab (així, amb minúscules i majúscules mal distribuïdes per a mi, però és la modernitat). Màgia pura! Havia d'estar pendent de les criatures que ens vam repartir amb sa mare, a estones. Jo era ells, amb els ulls esbatanats, oberts, curiosos, mig plorant, emocionada. No tenia prou ulls per poder veure-ho tot. Hi tornaré jo sola per a quedar-me mirant tota la màgia visual, sensorial, emocional. 

Quines coses es fan avui dia! 

No arribo a copsar quantes neurones es desperten a qualsevol cervell tenint aquesta experiència. Han de ser moltes! A mi me'n va despertar i ha sigut com un flash neuronal estimulant i ja sóc vellota, o sigui que per a unes criatures que comencen ha de ser gairebé místic. 

Prometo tornar a escriure el que sento perquè és la única cosa que m'importa, l'estima que sentim. 

 

 

P.D. 

No sé ni posar etiquetes al bloc. 😅😂