Primera entrada. Primer avís.

 

Si he de ser honesta amb aquest bloc, el primer que he de fer és dir-vos que jo no volia estar en aquesta dimensió 3D, dual, guerrera contra el feixisme ni llum entre la tenebra. 

Els primers anys de la meva vida van ser de molta felicitat i irresponsabilitat, inconscient del que m'esperava. 

Així que...  als meus 66 anys us proposo un camí de reconeixement i presa de consciència del que és una lluita, dels aprenentatges per la llibertat, de fer constantment un re-aprenentatge del que és el nostre camí. Ens porti on ens porti. 

Us parlaré de llibertat, de les meves filles, del que penso en un moment donat puntual, o d'experiències d'amor, de parella o espirituals, de la confiança i el respecte. 

Segurament us parlaré de política, de tendresa i d'amor. 

És fàcil que us parli d'emprenyades i cabrejos. Segur que sortirà alguna publicació en la que em sigui fàcil dir: PER AQUÍ NO! 

Sóc rara! Fa 30 anys les meves filles ja em van regalar un llibre que deia: La meva mare és rara. Era de quan les dones, als anys 80, intentàvem compaginar la feina amb la casa i la criança. 

Sóc força rara. Com tantes i tantes dones que són rares per voler fer les coses d'altra manera. 

Així que, Benvinguts i Benvingudes a les meves rareses.  

Intentaré no ser molt "Abueleta Cebolleta" amb les meves històries i aprenentatges, però sabeu? Els iaions i les iaiones només volem que sigueu sers en llibertat. 

El meu net (20 mesos) em diu: iaiona, juguem? Ja en tinc prou! 

A la resta us intentaré fotre canya amb les meves reflexions.