Avui marxes
Visc en un edifici fantàsticament decorat per fora. Un edifici amb història, un hostal de quan el centre de l'activitat era l'estació de la ciutat. On hi havia la concurrència de qui venia dels Pirineus per anar a veure el mar de la Costa Daurada, dels andorrans cercant les platges, dels de les platges cercant muntanya.
La ciutat és acollidora. No sé si sempre ho ha estat. A mi em va acollir fa 4 anys.
Per a mi, aquesta ciutat fins fa 4 anys, havia sigut de pas, com moltes. Ets barcelonina, cap de pollina fent campanars de tova, i passes per ciutats i pobles camí del mar o de muntanya. No t'hi fixes, fas camí per arribar al teu objectiu que sempre està més enllà, al llunyedar. Passar per aquestes ciutats no et representa gairebé res si no tens cap necessitat d'aturar-t'hi. Normalment no en tens cap necessitat. Hi passes, ja està.
L'atzar, la necessitat, la part econòmica, l'oferta, la curiositat i que tant se me'n fot viure a qualsevol lloc, m'hi va portar.
Tot plegat, on vaig venir a viure, és un engany, però ens enganyen tant que reacciones poc o quan reacciones i veus la realitat ja t'han atrapat.
L'edifici és bonic, ben restaurats i condicionats els pisos. Tot és nou, acabat de reformar de fa uns 10 anys. No sé en quines condicions passa a ser propietat del BBVA com a HPO. Ofereixen preus de lloguer que els pobres podem assumir i són molts els que ja hi viuen, sóc la última que el 2018 hi accedeixo. Gràcies! Tinc un lloguer de 3 anys (renovables) que puc pagar! Gràcies!
Però no! El BBVA ho traspassa com a capital d'una nova entitat, aquesta entitat ho posa com a capital d'un fons voltor i a partir d'aleshores no es renoven contractes de lloguer. Cap. N'hi un!
És un edifici on hi ha persones molt diverses d'origen. Fent un resum us diré que hi ha catalans, andalusos, subsaharians, marroquins, ucranians... i segurament ètnies que oblido ara mateix. Els habitants d'aquest edifici era com la ONU. Sempre ens hem respectat i dit Bon Dia! Quan al 2020 ens va assotar la primera onada de pandèmia ens vam ajudar.
Cada cop que hem intentat fer front comú amb reunions dels veïns, a cada un, la propietat, havia fet una oferta per marxar. A un 3000€, a un altre 4000€, a l'altre 3.500, a d'altres els han portat al jutjat. No vam aconseguir fer front comú.
